El vidre sol ser un aïllant a temperatura ambient, però pot conduir l'electricitat en condicions específiques.
El vidre es compon principalment de minerals no-metalls com els silicats. La seva estructura atòmica interna restringeix el moviment d'electrons en condicions normals, donant-li excel·lents propietats aïllants a temperatura ambient. És per això que els productes de vidre habituals, com ara finestres i tasses, s'utilitzen àmpliament com a aïllants elèctrics en la vida quotidiana i la producció industrial.
Tanmateix, quan el vidre està exposat a altes temperatures, la seva estructura atòmica interna canvia, augmentant la mobilitat dels electrons i, potencialment, provocant que mostri certa conductivitat. És important tenir en compte que aquesta conductivitat sol ser feble, i el vidre s'estova o fins i tot es fon a altes temperatures, per la qual cosa no és apte per al seu ús com a material conductor.
A més, hi ha un tipus especial de vidre-conductor, com ara el vidre conductor ITO. Aquest tipus de vidre aconsegueix la conductivitat dipositant una pel·lícula fina conductora (com l'òxid d'estany d'indi) a la superfície del vidre normal. Aquest tipus de vidre conductor té àmplies aplicacions en camps com les pantalles de cristall líquid.
Pel que fa a l'impacte del llamp sobre el vidre, independentment de si el vidre és aïllant o no, la immensa energia del llamp pot causar danys greus. Per tant, durant les tempestes, els productes de vidre s'han de mantenir a l'aire lliure o en llocs susceptibles als llamps.
En resum, el vidre és un aïllant a temperatura ambient, però en condicions específiques (com altes temperatures o processaments especials), pot presentar un cert grau de conductivitat. A més, existeix un vidre conductor especialment dissenyat per satisfer les necessitats de camps específics.
