Les ceràmiques electròniques es refereixen a les ceràmiques que poden utilitzar propietats elèctriques i magnètiques en la indústria electrònica. Les ceràmiques electròniques s'obtenen mitjançant un control precís de la superfície, els límits de gra i l'estructura dimensional, donant com a resultat una ceràmica amb noves funcions. Tenen característiques com ara un bon rendiment d'alta-freqüència, un ampli rang ajustable de constant dielèctrica, baixa pèrdua dielèctrica, coeficient de temperatura ajustable, bona densitat i propietats diverses.
Els materials ceràmics electrònics es poden classificar en cinc categories segons la seva funció i aplicació: ceràmica aïllant, ceràmica de condensadors, ceràmica ferroelèctrica, ceràmica semiconductors i ceràmica iònica.
Les ceràmiques aïllants són ceràmiques funcionals amb excel·lents propietats mecàniques i aïllants, també conegudes com a ceràmica de dispositius. Les seves característiques bàsiques inclouen baixa pèrdua dielèctrica, alta resistivitat, alta conductivitat tèrmica i propietats fisicoquímiques estables, que els permeten suportar entorns extrems com altes temperatures i altes freqüències. Els materials típics inclouen ceràmica d'alúmina i ceràmica de talc. Les ceràmiques d'alúmina milloren l'aïllament augmentant el contingut d'Al2O3 (75%-99,9%), amb un 99,9% de ceràmica de corindó pura que presenta propietats properes a les del cristall únic de safir. Les ceràmiques d'alúmina posseeixen una alta resistència mecànica, una gran resistivitat de volum, bones propietats d'aïllament elèctric, alta resistència, resistència al desgast i resistència a l'oxidació. Les ceràmiques de talc, compostes principalment per MgSiO3, posseeixen una baixa pèrdua dielèctrica i una alta resistència mecànica, cosa que les fa adequades per a bandes de radiofreqüència (RF).
Amb les creixents demandes de dissipació de calor a la indústria electrònica, s'han desenvolupat ceràmiques d'òxid de beril·li a causa de la seva conductivitat tèrmica, propera a la de l'alumini metàl·lic. No obstant això, el seu ús està limitat per la toxicitat de les matèries primeres. Les ceràmiques de nitrur d'alumini, a causa de la seva no-toxicitat i les seves bones propietats de processament, s'estan convertint gradualment en el material de dissipació de calor preferit per als dispositius d'alta-freqüència i gran-potència. La característica més significativa de les ceràmiques d'òxid de beril·li és la seva alta conductivitat tèrmica, aproximada a la de l'alumini metàl·lic, juntament amb bones propietats dielèctriques. Són materials excel·lents per a la fabricació de carcasses de transistors d'alta-potència, dissipadors de calor, circuits integrats d'alta-potència i substrats de circuits integrats de microones. Tanmateix, la toxicitat de les matèries primeres d'òxid de beril·li i l'alta temperatura de cocció de la ceràmica limiten les seves aplicacions. Les ceràmiques de nitrur de bor i nitrur d'alumini també pertanyen a la categoria de ceràmiques d'alta conductivitat tèrmica. Tot i que la seva conductivitat tèrmica no és tan alta com la de les ceràmiques d'òxid de beril·li, no són-tòxiques, tenen bones propietats dielèctriques i de processament, i es poden utilitzar per a la dissipació de calor i l'aïllament en transistors d'alta-freqüència i potència-i circuits integrats híbrids.
